L'expressió plàstica per a què serveix a la infància?
El llenguatge plàstic ajuda els infants a comunicar-se amb els altres a
través de manifestacions plàstiques quan encara no han desenvolupat el
llenguatge verbal. L’expressió plàstica està íntimament lligada al
desenvolupament de l’infant: desenvolupament afectiu, psicomotor, cognitiu,
etc.
Dins la llar d'infants l’educador o educadora ha de conèixer diverses estratègies didàctiques que
permetin dissenyar i aplicar diferents activitats en funció del moment de
desenvolupament en què es troba l’infant. La intervenció s’ha de plantejar
tenint en compte les possibilitats dels infants i potenciant la llibertat
expressiva i la creativitat a través del disseny d’activitats motivadores i
ambients de relaxació.
Amb els infants més petits, la intervenció se centra en activitats de
descoberta i experimentació, en què és més important el procés que el resultat
de la producció plàstica. A partir dels tres anys, s’amplia la possibilitat de
treballar amb tècniques plàstiques més complexes.
Extret del document: http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M05/web/html/WebContent/u6/a3/continguts.html
El
llenguatge plàstic ajuda els infants a comunicar-se amb els altres a
través de manifestacions plàstiques quan encara no han desenvolupat el
llenguatge verbal. L’expressió plàstica està íntimament lligada al
desenvolupament de l’infant: desenvolupament afectiu, psicomotor,
cognitiu, etc.
L’educador o educadora ha de conèixer diverses estratègies didàctiques que permetin dissenyar i aplicar diferents activitats en funció del moment de desenvolupament en què es troba l’infant. La intervenció s’ha de plantejar tenint en compte les possibilitats dels infants i potenciant la llibertat expressiva i la creativitat a través del disseny d’activitats motivadores i ambients de relaxació.
Amb els infants més petits, la intervenció se centra en activitats de descoberta i experimentació, en què és més important el procés que el resultat de la producció plàstica. A partir dels tres anys, s’amplia la possibilitat de treballar amb tècniques plàstiques més complexes.
L’educador o educadora ha de conèixer diverses estratègies didàctiques que permetin dissenyar i aplicar diferents activitats en funció del moment de desenvolupament en què es troba l’infant. La intervenció s’ha de plantejar tenint en compte les possibilitats dels infants i potenciant la llibertat expressiva i la creativitat a través del disseny d’activitats motivadores i ambients de relaxació.
Amb els infants més petits, la intervenció se centra en activitats de descoberta i experimentació, en què és més important el procés que el resultat de la producció plàstica. A partir dels tres anys, s’amplia la possibilitat de treballar amb tècniques plàstiques més complexes.
El
llenguatge plàstic ajuda els infants a comunicar-se amb els altres a
través de manifestacions plàstiques quan encara no han desenvolupat el
llenguatge verbal. L’expressió plàstica està íntimament lligada al
desenvolupament de l’infant: desenvolupament afectiu, psicomotor,
cognitiu, etc.
L’educador o educadora ha de conèixer diverses estratègies didàctiques que permetin dissenyar i aplicar diferents activitats en funció del moment de desenvolupament en què es troba l’infant. La intervenció s’ha de plantejar tenint en compte les possibilitats dels infants i potenciant la llibertat expressiva i la creativitat a través del disseny d’activitats motivadores i ambients de relaxació.
Amb els infants més petits, la intervenció se centra en activitats de descoberta i experimentació, en què és més important el procés que el resultat de la producció plàstica. A partir dels tres anys, s’amplia la possibilitat de treballar amb tècniques plàstiques més complexes.
L’educador o educadora ha de conèixer diverses estratègies didàctiques que permetin dissenyar i aplicar diferents activitats en funció del moment de desenvolupament en què es troba l’infant. La intervenció s’ha de plantejar tenint en compte les possibilitats dels infants i potenciant la llibertat expressiva i la creativitat a través del disseny d’activitats motivadores i ambients de relaxació.
Amb els infants més petits, la intervenció se centra en activitats de descoberta i experimentació, en què és més important el procés que el resultat de la producció plàstica. A partir dels tres anys, s’amplia la possibilitat de treballar amb tècniques plàstiques més complexes.
El
llenguatge plàstic ajuda els infants a comunicar-se amb els altres a
través de manifestacions plàstiques quan encara no han desenvolupat el
llenguatge verbal. L’expressió plàstica està íntimament lligada al
desenvolupament de l’infant: desenvolupament afectiu, psicomotor,
cognitiu, etc.
L’educador o educadora ha de conèixer diverses estratègies didàctiques que permetin dissenyar i aplicar diferents activitats en funció del moment de desenvolupament en què es troba l’infant. La intervenció s’ha de plantejar tenint en compte les possibilitats dels infants i potenciant la llibertat expressiva i la creativitat a través del disseny d’activitats motivadores i ambients de relaxació.
Amb els infants més petits, la intervenció se centra en activitats de descoberta i experimentació, en què és més important el procés que el resultat de la producció plàstica. A partir dels tres anys, s’amplia la possibilitat de treballar amb tècniques plàstiques més complexes.
L’educador o educadora ha de conèixer diverses estratègies didàctiques que permetin dissenyar i aplicar diferents activitats en funció del moment de desenvolupament en què es troba l’infant. La intervenció s’ha de plantejar tenint en compte les possibilitats dels infants i potenciant la llibertat expressiva i la creativitat a través del disseny d’activitats motivadores i ambients de relaxació.
Amb els infants més petits, la intervenció se centra en activitats de descoberta i experimentació, en què és més important el procés que el resultat de la producció plàstica. A partir dels tres anys, s’amplia la possibilitat de treballar amb tècniques plàstiques més complexes.
El
llenguatge plàstic ajuda els infants a comunicar-se amb els altres a
través de manifestacions plàstiques quan encara no han desenvolupat el
llenguatge verbal. L’expressió plàstica està íntimament lligada al
desenvolupament de l’infant: desenvolupament afectiu, psicomotor,
cognitiu, etc.
El
llenguatge plàstic ajuda els infants a comunicar-se amb els altres a
través de manifestacions plàstiques quan encara no han desenvolupat el
llenguatge verbal. L’expressió plàstica està íntimament lligada al
desenvolupament de l’infant: desenvolupament afectiu, psicomotor,
cognitiu, etc.
El
llenguatge plàstic ajuda els infants a comunicar-se amb els altres a
través de manifestacions plàstiques quan encara no han desenvolupat el
llenguatge verbal. L’expressió plàstica està íntimament lligada al
desenvolupament de l’infant: desenvolupament afectiu, psicomotor,
cognitiu, etc.
L’educador o educadora ha de conèixer diverses estratègies didàctiques que permetin dissenyar i aplicar diferents activitats en funció del moment de desenvolupament en què es troba l’infant. La intervenció s’ha de plantejar tenint en compte les possibilitats dels infants i potenciant la llibertat expressiva i la creativitat a través del disseny d’activitats motivadores i ambients de relaxació.
Amb els infants més petits, la intervenció se centra en activitats de descoberta i experimentació, en què és més important el procés que el resultat de la producció plàstica. A partir dels tres anys, s’amplia la possibilitat de treballar amb tècniques plàstiques més complexes.
L’educador o educadora ha de conèixer diverses estratègies didàctiques que permetin dissenyar i aplicar diferents activitats en funció del moment de desenvolupament en què es troba l’infant. La intervenció s’ha de plantejar tenint en compte les possibilitats dels infants i potenciant la llibertat expressiva i la creativitat a través del disseny d’activitats motivadores i ambients de relaxació.
Amb els infants més petits, la intervenció se centra en activitats de descoberta i experimentació, en què és més important el procés que el resultat de la producció plàstica. A partir dels tres anys, s’amplia la possibilitat de treballar amb tècniques plàstiques més complexes.
El
llenguatge plàstic ajuda els infants a comunicar-se amb els altres a
través de manifestacions plàstiques quan encara no han desenvolupat el
llenguatge verbal. L’expressió plàstica està íntimament lligada al
desenvolupament de l’infant: desenvolupament afectiu, psicomotor,
cognitiu, etc.
L’educador o educadora ha de conèixer diverses estratègies didàctiques que permetin dissenyar i aplicar diferents activitats en funció del moment de desenvolupament en què es troba l’infant. La intervenció s’ha de plantejar tenint en compte les possibilitats dels infants i potenciant la llibertat expressiva i la creativitat a través del disseny d’activitats motivadores i ambients de relaxació.
Amb els infants més petits, la intervenció se centra en activitats de descoberta i experimentació, en què és més important el procés que el resultat de la producció plàstica. A partir dels tres anys, s’amplia la possibilitat de treballar amb tècniques plàstiques més complexes.
L’educador o educadora ha de conèixer diverses estratègies didàctiques que permetin dissenyar i aplicar diferents activitats en funció del moment de desenvolupament en què es troba l’infant. La intervenció s’ha de plantejar tenint en compte les possibilitats dels infants i potenciant la llibertat expressiva i la creativitat a través del disseny d’activitats motivadores i ambients de relaxació.
Amb els infants més petits, la intervenció se centra en activitats de descoberta i experimentació, en què és més important el procés que el resultat de la producció plàstica. A partir dels tres anys, s’amplia la possibilitat de treballar amb tècniques plàstiques més complexes.
El
llenguatge plàstic ajuda els infants a comunicar-se amb els altres a
través de manifestacions plàstiques quan encara no han desenvolupat el
llenguatge verbal. L’expressió plàstica està íntimament lligada al
desenvolupament de l’infant: desenvolupament afectiu, psicomotor,
cognitiu, etc.
L’educador o educadora ha de conèixer diverses estratègies didàctiques que permetin dissenyar i aplicar diferents activitats en funció del moment de desenvolupament en què es troba l’infant. La intervenció s’ha de plantejar tenint en compte les possibilitats dels infants i potenciant la llibertat expressiva i la creativitat a través del disseny d’activitats motivadores i ambients de relaxació.
Amb els infants més petits, la intervenció se centra en activitats de descoberta i experimentació, en què és més important el procés que el resultat de la producció plàstica. A partir dels tres anys, s’amplia la possibilitat de treballar amb tècniques plàstiques més complexes.
L’educador o educadora ha de conèixer diverses estratègies didàctiques que permetin dissenyar i aplicar diferents activitats en funció del moment de desenvolupament en què es troba l’infant. La intervenció s’ha de plantejar tenint en compte les possibilitats dels infants i potenciant la llibertat expressiva i la creativitat a través del disseny d’activitats motivadores i ambients de relaxació.
Amb els infants més petits, la intervenció se centra en activitats de descoberta i experimentació, en què és més important el procés que el resultat de la producció plàstica. A partir dels tres anys, s’amplia la possibilitat de treballar amb tècniques plàstiques més complexes.
El
llenguatge plàstic ajuda els infants a comunicar-se amb els altres a
través de manifestacions plàstiques quan encara no han desenvolupat el
llenguatge verbal. L’expressió plàstica està íntimament lligada al
desenvolupament de l’infant: desenvolupament afectiu, psicomotor,
cognitiu, etc.
L’educador o educadora ha de conèixer diverses estratègies didàctiques que permetin dissenyar i aplicar diferents activitats en funció del moment de desenvolupament en què es troba l’infant. La intervenció s’ha de plantejar tenint en compte les possibilitats dels infants i potenciant la llibertat expressiva i la creativitat a través del disseny d’activitats motivadores i ambients de relaxació.
Amb els infants més petits, la intervenció se centra en activitats de descoberta i experimentació, en què és més important el procés que el resultat de la producció plàstica. A partir dels tres anys, s’amplia la possibilitat de treballar amb tècniques plàstiques més complexes.
L’educador o educadora ha de conèixer diverses estratègies didàctiques que permetin dissenyar i aplicar diferents activitats en funció del moment de desenvolupament en què es troba l’infant. La intervenció s’ha de plantejar tenint en compte les possibilitats dels infants i potenciant la llibertat expressiva i la creativitat a través del disseny d’activitats motivadores i ambients de relaxació.
Amb els infants més petits, la intervenció se centra en activitats de descoberta i experimentació, en què és més important el procés que el resultat de la producció plàstica. A partir dels tres anys, s’amplia la possibilitat de treballar amb tècniques plàstiques més complexes.
El
llenguatge plàstic ajuda els infants a comunicar-se amb els altres a
través de manifestacions plàstiques quan encara no han desenvolupat el
llenguatge verbal. L’expressió plàstica està íntimament lligada al
desenvolupament de l’infant: desenvolupament afectiu, psicomotor,
cognitiu, etc.
L’educador o educadora ha de conèixer diverses estratègies didàctiques que permetin dissenyar i aplicar diferents activitats en funció del moment de desenvolupament en què es troba l’infant. La intervenció s’ha de plantejar tenint en compte les possibilitats dels infants i potenciant la llibertat expressiva i la creativitat a través del disseny d’activitats motivadores i ambients de relaxació.
Amb els infants més petits, la intervenció se centra en activitats de descoberta i experimentació, en què és més important el procés que el resultat de la producció plàstica. A partir dels tres anys, s’amplia la possibilitat de treballar amb tècniques plàstiques més complexes.
L’educador o educadora ha de conèixer diverses estratègies didàctiques que permetin dissenyar i aplicar diferents activitats en funció del moment de desenvolupament en què es troba l’infant. La intervenció s’ha de plantejar tenint en compte les possibilitats dels infants i potenciant la llibertat expressiva i la creativitat a través del disseny d’activitats motivadores i ambients de relaxació.
Amb els infants més petits, la intervenció se centra en activitats de descoberta i experimentació, en què és més important el procés que el resultat de la producció plàstica. A partir dels tres anys, s’amplia la possibilitat de treballar amb tècniques plàstiques més complexes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario