La música a la llar d'infants

A continuació, us enllaçarem un arxiu .pdf on explica una experència educativa musical de la llar d'infants del Pallars Jussà: http://www.xtec.cat/crp-pallarsjussa/Experiencies/infants%20.pdf

"L’oïda comença a funcionar des del sisè mes de vida prenatal i està estimulada per qualsevol so amb conseqüències benèfiques sobre el desenvolupament de la intel·ligència musical”

Tafuri, 2000

Que podem expressar amb la música?

Activitats d'expresió musical i corporal infantil a la llar

L'expressió i les activitats musicals durant el 0 a 6 anys és molt important perquè l'infant apren sons, músiques, ritmes, tons diferents... amb els quals pot expressar emocions i/o sentiments. 

En el següent vídeo hi han diferents activitats per treballar a la llar amb els infants:

Que podem dir sense parlar?

- El pont -

A l'educació infantil sobretot els primers anys dels infants que encara no parlen, és molt important aprendre a comunicar-se i entendre el que ens volen dir de manera no verbal, amb els gestos, la mirada, la postura, etc.

A continuació, enllacem un vídeo on es veu aquesta expressió no verbal i que encara i així s'enten el que cada personatge vol dir.

Ens trobem amb dues situacions diferents i es veurà com ho resolen cada part.

Racó de la biblioteca

Proposem per a les escoles bressols fer el racó de la biblioteca on els infants puguin disposar i gaudir de diferents llibres i contes i dels espais (tou o dur). També poden tenir l'opció d'emportar-se algun conte cap a casa durant el cap de setmana per poder-lo llegir o mirar amb la família. 

En el cas de no disposar d'aquest racó es pot crear orientades cap a diferents temàtiques on motivin als infants a anar-hi. Aquesta temàtica es pot proposar i demanar participació dels infants, és a dir, pot ser un projecte de la classe, el crear aquest espai i escollir la temàtica de llibres i contes que disposaran.

El bagul del buf

Potenciem l'adquisició del llenguantge en infants

Hem aprofitat una activitat que vam realitzar al CFGS d'Educació Infantil al mòdul d'expressió i comunicació on vam haber de crear el "Bagul del buf", a continuació deixem la justificació d'aquest, com és, perquè serveix i per a quina edat va destinat. Aquest bagul pot ser un recurs per aprofitar a l'escola bressol.

El Bagul del Buf és un conjunt d'activitats relacionades amb la respiració, concretament amb l'acció de bufar. Es treballen en educació infantil a partir de l'any d'edat i permeten millorar la quantitat i la qualitat respiratòria dels infants. Amb aquestes activitats podem evitar disfonies funcionals, estimular i desenvolupar els òrgans fonoarticulatoris i ha potenciar l'adquisició del llenguatge. Amb aquest Bagul ple d'activitats es pretén convidar a l'infant a l'experimentació i exploració dels materials de la caixa. Nosaltres hem creat aquest bagul del buf amb forma d'elefant perquè és un animal que té una característica especial i és la seva trompa llarga per la qual bufa i fa soroll. El bagul té quatre espais amb quatre activitats diferents en les quals l'infant aprèn a controlar el bufar a través del joc.

L'edat a la qual va destinat el nostre bagul és als infants de 2 a 3 anys.


A continuació, adjuntem un vídeo "Mi cesta del soplo" on apareixen diverses activitats per realitzar:

Ombres i llums

Cercant per internet hem trobat un projecte d'ombres i llums molt interesant destinat a l'educació infantil que a realitzat l'escola Antoni Gaudí de Santa Coloma de Gramanet.

Els nens i nenes d'aquesta escola a la classe de P4 es fan preguntes sobre les ombres, a mida que es van resolent en sorgeixen unes de noves i és així com van avançant en la seva recerca.

Les ombres i les llums poden ser un recurs per a l'escola com per a casa per poder treballar les formes, les mides, els colors, els contrastos de llum i foscor, etc. També es pot treballar l'expressió gestual fent que els infants facin petites interpretacions de diferents temàtiques i que puguin experimentar com es veu la seva forma a través de l'ombra que es projecta sobre el llençol.

Ombres i llums. ESC Antoni Gaudí. Santa Coloma de Gramenet Projecte realitzat en el marc del Seminari Creativitat i recerca 2012-2013

Descarrega la  presentació Llums i ombres

http://mentscurioses.edubcn.cat/experiencies/



Seguidament, adjuntem un vídeo extret del youtube on l'escola Sant Gregori va treballar en un dels seus racons les ombres i l'expressió coporal experimentant-les amb el propi cos:

Consells per a pares i mares sobre les NNTT

A l'actualitat els infants ja començen a interactuar amb les noves tecnologies (NNTT), aquestes poden ser molt beneficioses per a la seva educació ja que, la red disposa de moltes eines, instruments, tècniques, etc. per a desenvolupar el seu aprenentatge. Utilitzar és una forma de trobar informació ràpida i de manera autònoma per tant cal informar-se bé del seu funcionament i ensenyar als infants que també pot ser perillós.

A continuació, hem trobat un artícle molt interesant de la Pere Tarres el qual pot ser de gran interés i útil per a les famílies davant de les noves tecnologies que utilitzen els seus fills/es.

Consells per a pares i mares

Com succeeix en tots els àmbits de la seva vida, els infants i joves també interactuen amb les noves tecnologies a casa. És per això que, igual que en d’altres entorns educatius com l’escola o l’esplai, és important que es faci una gestió correcta de l’ús d’internet, mòbil o d’altres dispositius informàtics a casa. En aquest sentit, pares i mares tenen un paper important juntament amb professors, monitors, etc., en educar sobre una relació correcta dels infants i joves amb les noves tecnologies.

En ocasions es confon la natural tendència a descobrir el món pròpia dels tres anys d’edat amb ‘un alt sentit d’independència’, quan el cert és que un nen o nena a aquesta edat no necessita ser independent; allò que necessita és “explorar depenent” per a aconseguir la veritable independència a mesura que creix i aprèn a actuar en societat.

El nou paper educatiu dels pares i mares té, doncs, com a finalitat, que els infants siguin actius en els seus aprenentatges, amb la qual cosa es generarà una pedagogia de l’aprenentatge a fi que els nens aprenguin de l’experiència i de la paraula. En un món on s’ensenya que la imatge és anterior a la paraula, és evident que cal ensenyar als nens a aprendre.

És fonamental permetre que els infants participin i reflexionin, i fins i tot que generin noves idees, perquè aquests són els seus nous contextos, en els quals ja és possible actuar des de petits a través de les xarxes socials.

Hi ha diversos consells importants per a les famílies per afrontar la relació dels seus fills i filles amb les noves tecnologies:

• Conèixer l’entorn: per tal de poder entendre i actuar en l’educació dels nostres fills i filles vers les noves tecnologies és important que pares i mares tinguin un cert coneixement sobre aquest tema. Per tant, és interessant que pares i mares coneguin el funcionament d’un ordinador, les possibilitats de navegar per internet, la necessitat d’anar amb compte a les xarxes socials o de com funcionen les aplicacions del mòbil, entre d’altres. Només coneixent l’entorn podrem actuar correctament amb els nostres fills.
• Conèixer els hàbits del nostre fill/a: a més de saber utilitzar les diferents tecnologies, també és important observar quin consum en fan els nostres fills a casa. Veuen la televisió, utilitzen internet per a buscar informació, per a llegir publicacions sobre les seves aficions, per a xatejar, utilitzen Whatsapp per a comunicar-se amb els seus amics, juguen a videojocs... A més del propi ús, també és important observar aspectes com els horaris, el temps que hi dediquen al dia, etc., per tal d’esbrinar quines millores, potencialitats o canvis podem oferir-li.
• Interactuar amb ells: sense cap mena de dubte, el fet de compartir l’ús de les noves tecnologies a la llar és un factor essencial. Si els infants i joves veuen que els seus pares i mares també són usuaris habituals d’internet, televisió, xarxes socials, aplicacions informàtiques, etc., i a més en fan ús amb ells de manera compartida, afavorirà molt la visió dels infants de les noves tecnologies com un element comú amb els seus progenitors. Amb això aconseguirem que el seu ús sigui més socialitzat a la llar, així com les inquietuds, dubtes o problemes.
• Espai públic per a les TIC: en relació amb el punt anterior, un factor interessant és que els propis dispositius estiguin en un espai públic de la casa, com per exemple el menjador. El fet de tenir l’ordinador allà, per exemple, o com a mínim un ordinador d’ús comú, fa que també l’ús sigui més públic i més transparent per a tots els membres de la família. El mateix succeeix amb altres tecnologies com la televisió, la videoconsola, la tablet... algunes de les quals ja han adquirit amb el pas dels anys un caràcter molt ‘social’ dins l’espai de la casa.
• Mesures de seguretat: és important que pares i mares coneguin com fer dels dispositius tecnològics eines segures per a l’ús d’infants i joves. En aquest sentit, existeixen opcions de seguretat del navegador, antivirus i tallafocs, contrasenyes per a cada usuari que accedeixi a l’ordinador, etc., que poden evitar l’accés a informació no adequada per part de l’infant. És important que aquest procés no sigui aliè a l’infant, sinó que conegui quines mesures de seguretat tenen i com poder actualitzar-les o millorar-les en tot moment, i on adreçar-se en cas d’algun problema.

- See more at: http://www.peretarres.org/wps/wcm/connect/peretarres_ca/peretarres/webs/mcecc/extres/esplai_digital/consells/consells#sthash.7ceLUKFw.dpuf

Consells per a pares i mares

Com succeeix en tots els àmbits de la seva vida, els infants i joves també interactuen amb les noves tecnologies a casa. És per això que, igual que en d’altres entorns educatius com l’escola o l’esplai, és important que es faci una gestió correcta de l’ús d’internet, mòbil o d’altres dispositius informàtics a casa. En aquest sentit, pares i mares tenen un paper important juntament amb professors, monitors, etc., en educar sobre una relació correcta dels infants i joves amb les noves tecnologies.
En ocasions es confon la natural tendència a descobrir el món pròpia dels tres anys d’edat amb ‘un alt sentit d’independència’, quan el cert és que un nen o nena a aquesta edat no necessita ser independent; allò que necessita és “explorar depenent” per a aconseguir la veritable independència a mesura que creix i aprèn a actuar en societat.
El nou paper educatiu dels pares i mares té, doncs, com a finalitat, que els infants siguin actius en els seus aprenentatges, amb la qual cosa es generarà una pedagogia de l’aprenentatge a fi que els nens aprenguin de l’experiència i de la paraula. En un món on s’ensenya que la imatge és anterior a la paraula, és evident que cal ensenyar als nens a aprendre.
És fonamental permetre que els infants participin i reflexionin, i fins i tot que generin noves idees, perquè aquests són els seus nous contextos, en els quals ja és possible actuar des de petits a través de les xarxes socials.
Hi ha diversos consells importants per a les famílies per afrontar la relació dels seus fills i filles amb les noves tecnologies:

• Conèixer l’entorn: per tal de poder entendre i actuar en l’educació dels nostres fills i filles vers les noves tecnologies és important que pares i mares tinguin un cert coneixement sobre aquest tema. Per tant, és interessant que pares i mares coneguin el funcionament d’un ordinador, les possibilitats de navegar per internet, la necessitat d’anar amb compte a les xarxes socials o de com funcionen les aplicacions del mòbil, entre d’altres. Només coneixent l’entorn podrem actuar correctament amb els nostres fills.
• Conèixer els hàbits del nostre fill/a: a més de saber utilitzar les diferents tecnologies, també és important observar quin consum en fan els nostres fills a casa. Veuen la televisió, utilitzen internet per a buscar informació, per a llegir publicacions sobre les seves aficions, per a xatejar, utilitzen Whatsapp per a comunicar-se amb els seus amics, juguen a videojocs... A més del propi ús, també és important observar aspectes com els horaris, el temps que hi dediquen al dia, etc., per tal d’esbrinar quines millores, potencialitats o canvis podem oferir-li.
• Interactuar amb ells: sense cap mena de dubte, el fet de compartir l’ús de les noves tecnologies a la llar és un factor essencial. Si els infants i joves veuen que els seus pares i mares també són usuaris habituals d’internet, televisió, xarxes socials, aplicacions informàtiques, etc., i a més en fan ús amb ells de manera compartida, afavorirà molt la visió dels infants de les noves tecnologies com un element comú amb els seus progenitors. Amb això aconseguirem que el seu ús sigui més socialitzat a la llar, així com les inquietuds, dubtes o problemes.
• Espai públic per a les TIC: en relació amb el punt anterior, un factor interessant és que els propis dispositius estiguin en un espai públic de la casa, com per exemple el menjador. El fet de tenir l’ordinador allà, per exemple, o com a mínim un ordinador d’ús comú, fa que també l’ús sigui més públic i més transparent per a tots els membres de la família. El mateix succeeix amb altres tecnologies com la televisió, la videoconsola, la tablet... algunes de les quals ja han adquirit amb el pas dels anys un caràcter molt ‘social’ dins l’espai de la casa.
• Mesures de seguretat: és important que pares i mares coneguin com fer dels dispositius tecnològics eines segures per a l’ús d’infants i joves. En aquest sentit, existeixen opcions de seguretat del navegador, antivirus i tallafocs, contrasenyes per a cada usuari que accedeixi a l’ordinador, etc., que poden evitar l’accés a informació no adequada per part de l’infant. És important que aquest procés no sigui aliè a l’infant, sinó que conegui quines mesures de seguretat tenen i com poder actualitzar-les o millorar-les en tot moment, i on adreçar-se en cas d’algun problema.

- See more at: http://www.peretarres.org/wps/wcm/connect/peretarres_ca/peretarres/webs/mcecc/extres/esplai_digital/consells/consells#sthash.7ceLUKFw.dpuf

Consells per a pares i mares

Com succeeix en tots els àmbits de la seva vida, els infants i joves també interactuen amb les noves tecnologies a casa. És per això que, igual que en d’altres entorns educatius com l’escola o l’esplai, és important que es faci una gestió correcta de l’ús d’internet, mòbil o d’altres dispositius informàtics a casa. En aquest sentit, pares i mares tenen un paper important juntament amb professors, monitors, etc., en educar sobre una relació correcta dels infants i joves amb les noves tecnologies.
En ocasions es confon la natural tendència a descobrir el món pròpia dels tres anys d’edat amb ‘un alt sentit d’independència’, quan el cert és que un nen o nena a aquesta edat no necessita ser independent; allò que necessita és “explorar depenent” per a aconseguir la veritable independència a mesura que creix i aprèn a actuar en societat.
El nou paper educatiu dels pares i mares té, doncs, com a finalitat, que els infants siguin actius en els seus aprenentatges, amb la qual cosa es generarà una pedagogia de l’aprenentatge a fi que els nens aprenguin de l’experiència i de la paraula. En un món on s’ensenya que la imatge és anterior a la paraula, és evident que cal ensenyar als nens a aprendre.
És fonamental permetre que els infants participin i reflexionin, i fins i tot que generin noves idees, perquè aquests són els seus nous contextos, en els quals ja és possible actuar des de petits a través de les xarxes socials.
Hi ha diversos consells importants per a les famílies per afrontar la relació dels seus fills i filles amb les noves tecnologies:

• Conèixer l’entorn: per tal de poder entendre i actuar en l’educació dels nostres fills i filles vers les noves tecnologies és important que pares i mares tinguin un cert coneixement sobre aquest tema. Per tant, és interessant que pares i mares coneguin el funcionament d’un ordinador, les possibilitats de navegar per internet, la necessitat d’anar amb compte a les xarxes socials o de com funcionen les aplicacions del mòbil, entre d’altres. Només coneixent l’entorn podrem actuar correctament amb els nostres fills.
• Conèixer els hàbits del nostre fill/a: a més de saber utilitzar les diferents tecnologies, també és important observar quin consum en fan els nostres fills a casa. Veuen la televisió, utilitzen internet per a buscar informació, per a llegir publicacions sobre les seves aficions, per a xatejar, utilitzen Whatsapp per a comunicar-se amb els seus amics, juguen a videojocs... A més del propi ús, també és important observar aspectes com els horaris, el temps que hi dediquen al dia, etc., per tal d’esbrinar quines millores, potencialitats o canvis podem oferir-li.
• Interactuar amb ells: sense cap mena de dubte, el fet de compartir l’ús de les noves tecnologies a la llar és un factor essencial. Si els infants i joves veuen que els seus pares i mares també són usuaris habituals d’internet, televisió, xarxes socials, aplicacions informàtiques, etc., i a més en fan ús amb ells de manera compartida, afavorirà molt la visió dels infants de les noves tecnologies com un element comú amb els seus progenitors. Amb això aconseguirem que el seu ús sigui més socialitzat a la llar, així com les inquietuds, dubtes o problemes.
• Espai públic per a les TIC: en relació amb el punt anterior, un factor interessant és que els propis dispositius estiguin en un espai públic de la casa, com per exemple el menjador. El fet de tenir l’ordinador allà, per exemple, o com a mínim un ordinador d’ús comú, fa que també l’ús sigui més públic i més transparent per a tots els membres de la família. El mateix succeeix amb altres tecnologies com la televisió, la videoconsola, la tablet... algunes de les quals ja han adquirit amb el pas dels anys un caràcter molt ‘social’ dins l’espai de la casa.
• Mesures de seguretat: és important que pares i mares coneguin com fer dels dispositius tecnològics eines segures per a l’ús d’infants i joves. En aquest sentit, existeixen opcions de seguretat del navegador, antivirus i tallafocs, contrasenyes per a cada usuari que accedeixi a l’ordinador, etc., que poden evitar l’accés a informació no adequada per part de l’infant. És important que aquest procés no sigui aliè a l’infant, sinó que conegui quines mesures de seguretat tenen i com poder actualitzar-les o millorar-les en tot moment, i on adreçar-se en cas d’algun problema.

- See more at: http://www.peretarres.org/wps/wcm/connect/peretarres_ca/peretarres/webs/mcecc/extres/esplai_digital/consells/consells#sthash.7ceLUKFw.dpuf

Consells per a pares i mares

Com succeeix en tots els àmbits de la seva vida, els infants i joves també interactuen amb les noves tecnologies a casa. És per això que, igual que en d’altres entorns educatius com l’escola o l’esplai, és important que es faci una gestió correcta de l’ús d’internet, mòbil o d’altres dispositius informàtics a casa. En aquest sentit, pares i mares tenen un paper important juntament amb professors, monitors, etc., en educar sobre una relació correcta dels infants i joves amb les noves tecnologies.
En ocasions es confon la natural tendència a descobrir el món pròpia dels tres anys d’edat amb ‘un alt sentit d’independència’, quan el cert és que un nen o nena a aquesta edat no necessita ser independent; allò que necessita és “explorar depenent” per a aconseguir la veritable independència a mesura que creix i aprèn a actuar en societat.
El nou paper educatiu dels pares i mares té, doncs, com a finalitat, que els infants siguin actius en els seus aprenentatges, amb la qual cosa es generarà una pedagogia de l’aprenentatge a fi que els nens aprenguin de l’experiència i de la paraula. En un món on s’ensenya que la imatge és anterior a la paraula, és evident que cal ensenyar als nens a aprendre.
És fonamental permetre que els infants participin i reflexionin, i fins i tot que generin noves idees, perquè aquests són els seus nous contextos, en els quals ja és possible actuar des de petits a través de les xarxes socials.
Hi ha diversos consells importants per a les famílies per afrontar la relació dels seus fills i filles amb les noves tecnologies:

• Conèixer l’entorn: per tal de poder entendre i actuar en l’educació dels nostres fills i filles vers les noves tecnologies és important que pares i mares tinguin un cert coneixement sobre aquest tema. Per tant, és interessant que pares i mares coneguin el funcionament d’un ordinador, les possibilitats de navegar per internet, la necessitat d’anar amb compte a les xarxes socials o de com funcionen les aplicacions del mòbil, entre d’altres. Només coneixent l’entorn podrem actuar correctament amb els nostres fills.
• Conèixer els hàbits del nostre fill/a: a més de saber utilitzar les diferents tecnologies, també és important observar quin consum en fan els nostres fills a casa. Veuen la televisió, utilitzen internet per a buscar informació, per a llegir publicacions sobre les seves aficions, per a xatejar, utilitzen Whatsapp per a comunicar-se amb els seus amics, juguen a videojocs... A més del propi ús, també és important observar aspectes com els horaris, el temps que hi dediquen al dia, etc., per tal d’esbrinar quines millores, potencialitats o canvis podem oferir-li.
• Interactuar amb ells: sense cap mena de dubte, el fet de compartir l’ús de les noves tecnologies a la llar és un factor essencial. Si els infants i joves veuen que els seus pares i mares també són usuaris habituals d’internet, televisió, xarxes socials, aplicacions informàtiques, etc., i a més en fan ús amb ells de manera compartida, afavorirà molt la visió dels infants de les noves tecnologies com un element comú amb els seus progenitors. Amb això aconseguirem que el seu ús sigui més socialitzat a la llar, així com les inquietuds, dubtes o problemes.
• Espai públic per a les TIC: en relació amb el punt anterior, un factor interessant és que els propis dispositius estiguin en un espai públic de la casa, com per exemple el menjador. El fet de tenir l’ordinador allà, per exemple, o com a mínim un ordinador d’ús comú, fa que també l’ús sigui més públic i més transparent per a tots els membres de la família. El mateix succeeix amb altres tecnologies com la televisió, la videoconsola, la tablet... algunes de les quals ja han adquirit amb el pas dels anys un caràcter molt ‘social’ dins l’espai de la casa.
• Mesures de seguretat: és important que pares i mares coneguin com fer dels dispositius tecnològics eines segures per a l’ús d’infants i joves. En aquest sentit, existeixen opcions de seguretat del navegador, antivirus i tallafocs, contrasenyes per a cada usuari que accedeixi a l’ordinador, etc., que poden evitar l’accés a informació no adequada per part de l’infant. És important que aquest procés no sigui aliè a l’infant, sinó que conegui quines mesures de seguretat tenen i com poder actualitzar-les o millorar-les en tot moment, i on adreçar-se en cas d’algun problema.

- See more at: http://www.peretarres.org/wps/wcm/connect/peretarres_ca/peretarres/webs/mcecc/extres/esplai_digital/consells/consells#sthash.7ceLUKFw.dpuf

Consells per a pares i mares

Com succeeix en tots els àmbits de la seva vida, els infants i joves també interactuen amb les noves tecnologies a casa. És per això que, igual que en d’altres entorns educatius com l’escola o l’esplai, és important que es faci una gestió correcta de l’ús d’internet, mòbil o d’altres dispositius informàtics a casa. En aquest sentit, pares i mares tenen un paper important juntament amb professors, monitors, etc., en educar sobre una relació correcta dels infants i joves amb les noves tecnologies.
En ocasions es confon la natural tendència a descobrir el món pròpia dels tres anys d’edat amb ‘un alt sentit d’independència’, quan el cert és que un nen o nena a aquesta edat no necessita ser independent; allò que necessita és “explorar depenent” per a aconseguir la veritable independència a mesura que creix i aprèn a actuar en societat.
El nou paper educatiu dels pares i mares té, doncs, com a finalitat, que els infants siguin actius en els seus aprenentatges, amb la qual cosa es generarà una pedagogia de l’aprenentatge a fi que els nens aprenguin de l’experiència i de la paraula. En un món on s’ensenya que la imatge és anterior a la paraula, és evident que cal ensenyar als nens a aprendre.
És fonamental permetre que els infants participin i reflexionin, i fins i tot que generin noves idees, perquè aquests són els seus nous contextos, en els quals ja és possible actuar des de petits a través de les xarxes socials.
Hi ha diversos consells importants per a les famílies per afrontar la relació dels seus fills i filles amb les noves tecnologies:

• Conèixer l’entorn: per tal de poder entendre i actuar en l’educació dels nostres fills i filles vers les noves tecnologies és important que pares i mares tinguin un cert coneixement sobre aquest tema. Per tant, és interessant que pares i mares coneguin el funcionament d’un ordinador, les possibilitats de navegar per internet, la necessitat d’anar amb compte a les xarxes socials o de com funcionen les aplicacions del mòbil, entre d’altres. Només coneixent l’entorn podrem actuar correctament amb els nostres fills.
• Conèixer els hàbits del nostre fill/a: a més de saber utilitzar les diferents tecnologies, també és important observar quin consum en fan els nostres fills a casa. Veuen la televisió, utilitzen internet per a buscar informació, per a llegir publicacions sobre les seves aficions, per a xatejar, utilitzen Whatsapp per a comunicar-se amb els seus amics, juguen a videojocs... A més del propi ús, també és important observar aspectes com els horaris, el temps que hi dediquen al dia, etc., per tal d’esbrinar quines millores, potencialitats o canvis podem oferir-li.
• Interactuar amb ells: sense cap mena de dubte, el fet de compartir l’ús de les noves tecnologies a la llar és un factor essencial. Si els infants i joves veuen que els seus pares i mares també són usuaris habituals d’internet, televisió, xarxes socials, aplicacions informàtiques, etc., i a més en fan ús amb ells de manera compartida, afavorirà molt la visió dels infants de les noves tecnologies com un element comú amb els seus progenitors. Amb això aconseguirem que el seu ús sigui més socialitzat a la llar, així com les inquietuds, dubtes o problemes.
• Espai públic per a les TIC: en relació amb el punt anterior, un factor interessant és que els propis dispositius estiguin en un espai públic de la casa, com per exemple el menjador. El fet de tenir l’ordinador allà, per exemple, o com a mínim un ordinador d’ús comú, fa que també l’ús sigui més públic i més transparent per a tots els membres de la família. El mateix succeeix amb altres tecnologies com la televisió, la videoconsola, la tablet... algunes de les quals ja han adquirit amb el pas dels anys un caràcter molt ‘social’ dins l’espai de la casa.
• Mesures de seguretat: és important que pares i mares coneguin com fer dels dispositius tecnològics eines segures per a l’ús d’infants i joves. En aquest sentit, existeixen opcions de seguretat del navegador, antivirus i tallafocs, contrasenyes per a cada usuari que accedeixi a l’ordinador, etc., que poden evitar l’accés a informació no adequada per part de l’infant. És important que aquest procés no sigui aliè a l’infant, sinó que conegui quines mesures de seguretat tenen i com poder actualitzar-les o millorar-les en tot moment, i on adreçar-se en cas d’algun problema.

- See more at: http://www.peretarres.org/wps/wcm/connect/peretarres_ca/peretarres/webs/mcecc/extres/esplai_digital/consells/consells#sthash.7ceLUKFw.dpuf

Racó de jocs, per a 3, 4 i 5 anys

En aquesta web al "Racó de jocs" podreu trobar activitats interactives i descarregables per a infants de 3, 4 i 5 anys. Les activitats tenen l'objectiu d'ajudar els infants a assolir autonomia en l'ús bàsic d'instruments tecnològics d’una manera lúdica: ratolí, teclat, etc. Hi han activitats, jocs, contes, llibres, material complementari... i les temàtiques són molt variades. Els infants poden aprendre: Els colors, els numeros, les lletres, a començar a llegir, etc. Aquestes propostes estan classificades per edats. 

A continuació deixem el link per poder accedir a la pàgina principal:

http://www.infantil.cruilla.cat/

Efectes especials per al cap de setmana!

Com a proposta per als més petits i per a les famílies podreu gaudir dels caps de setmana d'estiu del taller d'efectes especials a CaixaForum Barcelona.

Podreu volar, 

fer-vos grans i petits, 

pujar per les parets, 

canviar de cara, 

viatjar al Tibet en un tres i no res o fins i tot desaparèixer...

Al cine tot és possible!

Participeu en el taller d'efectes especials de CaixaForum i sereu mags del cinema per un dia.

Més informació

Taller infantil a partir 4 anys
Dissabte 29 de juny de 16.00 a 20.00hDiumenge 30 de juny d’ 11.00 a 14.00h
Juliol i agost: dimarts i dissabtes, de 17.00 a 20.00 h
Fins al 15 de setembre

Més informació a CaixaForum Kids

Algunes de les propostes que disposa CaixaForum per a les famílies i els infants durant l'any són molt diferents i fan propostes com les següents:

 

Activitats, tallers i espectacles

A cadascuna de les exposicions que es duen a terme a CaixaForum, les famílies poden fer una visita dinamitzada per un monitor i seguir un interessant itinerari per la mostra amb l’ajuda de materials didàctics que conviden a observar, analitzar i establir relacions entre les experiències pròpies i les obres de l’exposició.

 

Tallers

I, tot aprofitant les característiques de l’edifici, a CaixaForum també hi ha altres activitats que les famílies poden fer de manera autònoma en algunes zones comunes de les instal·lacions. Amb aquesta finalitat, el centre té material a disposició dels infants, que l’hauran de fer servir en alguns casos per descobrir detalls o secrets de l’edifici que, a primera vista, passen desapercebuts. Jocs amb els quals diverses generacions poden passar una jornada ben agradable entre línies, colors, trencaclosques i pistes.

Activitats autònomes en família

Per completar el ventall de possibilitats, CaixaForum posa a disposició del públic familiar cicles de cinema, concerts i espectacles que fan del centre un espai multifuncional.

Música i expressió corporal

Mirant per internet hem trobat un vídeo d'una escola on l'educador o mestre realitza activitats mitjançant diferents recursos per a que els infants puguin observar i expressar-se de manera gestual i corporal lliure. Utilitza música de fons i després ell fa sons amb el seu cos, interpretacions amb titelles, etc.

Els infants primerament, es queden bocabadats i a continuació alguns començen a imitar els gestos de l'educador i fins i tot a ballar.

Expressió plàstica amb petits

L'expressió plàstica per a què serveix a la infància?

El llenguatge plàstic ajuda els infants a comunicar-se amb els altres a través de manifestacions plàstiques quan encara no han desenvolupat el llenguatge verbal. L’expressió plàstica està íntimament lligada al desenvolupament de l’infant: desenvolupament afectiu, psicomotor, cognitiu, etc. 

Dins la llar d'infants l’educador o educadora ha de conèixer diverses estratègies didàctiques que permetin dissenyar i aplicar diferents activitats en funció del moment de desenvolupament en què es troba l’infant. La intervenció s’ha de plantejar tenint en compte les possibilitats dels infants i potenciant la llibertat expressiva i la creativitat a través del disseny d’activitats motivadores i ambients de relaxació. 

Amb els infants més petits, la intervenció se centra en activitats de descoberta i experimentació, en què és més important el procés que el resultat de la producció plàstica. A partir dels tres anys, s’amplia la possibilitat de treballar amb tècniques plàstiques més complexes. 

Extret del document: http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M05/web/html/WebContent/u6/a3/continguts.html

 

 

El llenguatge plàstic ajuda els infants a comunicar-se amb els altres a través de manifestacions plàstiques quan encara no han desenvolupat el llenguatge verbal. L’expressió plàstica està íntimament lligada al desenvolupament de l’infant: desenvolupament afectiu, psicomotor, cognitiu, etc.
L’educador o educadora ha de conèixer diverses estratègies didàctiques que permetin dissenyar i aplicar diferents activitats en funció del moment de desenvolupament en què es troba l’infant. La intervenció s’ha de plantejar tenint en compte les possibilitats dels infants i potenciant la llibertat expressiva i la creativitat a través del disseny d’activitats motivadores i ambients de relaxació.
Amb els infants més petits, la intervenció se centra en activitats de descoberta i experimentació, en què és més important el procés que el resultat de la producció plàstica. A partir dels tres anys, s’amplia la possibilitat de treballar amb tècniques plàstiques més complexes.

El llenguatge plàstic ajuda els infants a comunicar-se amb els altres a través de manifestacions plàstiques quan encara no han desenvolupat el llenguatge verbal. L’expressió plàstica està íntimament lligada al desenvolupament de l’infant: desenvolupament afectiu, psicomotor, cognitiu, etc.
L’educador o educadora ha de conèixer diverses estratègies didàctiques que permetin dissenyar i aplicar diferents activitats en funció del moment de desenvolupament en què es troba l’infant. La intervenció s’ha de plantejar tenint en compte les possibilitats dels infants i potenciant la llibertat expressiva i la creativitat a través del disseny d’activitats motivadores i ambients de relaxació.
Amb els infants més petits, la intervenció se centra en activitats de descoberta i experimentació, en què és més important el procés que el resultat de la producció plàstica. A partir dels tres anys, s’amplia la possibilitat de treballar amb tècniques plàstiques més complexes.

El llenguatge plàstic ajuda els infants a comunicar-se amb els altres a través de manifestacions plàstiques quan encara no han desenvolupat el llenguatge verbal. L’expressió plàstica està íntimament lligada al desenvolupament de l’infant: desenvolupament afectiu, psicomotor, cognitiu, etc.
L’educador o educadora ha de conèixer diverses estratègies didàctiques que permetin dissenyar i aplicar diferents activitats en funció del moment de desenvolupament en què es troba l’infant. La intervenció s’ha de plantejar tenint en compte les possibilitats dels infants i potenciant la llibertat expressiva i la creativitat a través del disseny d’activitats motivadores i ambients de relaxació.
Amb els infants més petits, la intervenció se centra en activitats de descoberta i experimentació, en què és més important el procés que el resultat de la producció plàstica. A partir dels tres anys, s’amplia la possibilitat de treballar amb tècniques plàstiques més complexes.

El llenguatge plàstic ajuda els infants a comunicar-se amb els altres a través de manifestacions plàstiques quan encara no han desenvolupat el llenguatge verbal. L’expressió plàstica està íntimament lligada al desenvolupament de l’infant: desenvolupament afectiu, psicomotor, cognitiu, etc.

El llenguatge plàstic ajuda els infants a comunicar-se amb els altres a través de manifestacions plàstiques quan encara no han desenvolupat el llenguatge verbal. L’expressió plàstica està íntimament lligada al desenvolupament de l’infant: desenvolupament afectiu, psicomotor, cognitiu, etc.

El llenguatge plàstic ajuda els infants a comunicar-se amb els altres a través de manifestacions plàstiques quan encara no han desenvolupat el llenguatge verbal. L’expressió plàstica està íntimament lligada al desenvolupament de l’infant: desenvolupament afectiu, psicomotor, cognitiu, etc.
L’educador o educadora ha de conèixer diverses estratègies didàctiques que permetin dissenyar i aplicar diferents activitats en funció del moment de desenvolupament en què es troba l’infant. La intervenció s’ha de plantejar tenint en compte les possibilitats dels infants i potenciant la llibertat expressiva i la creativitat a través del disseny d’activitats motivadores i ambients de relaxació.
Amb els infants més petits, la intervenció se centra en activitats de descoberta i experimentació, en què és més important el procés que el resultat de la producció plàstica. A partir dels tres anys, s’amplia la possibilitat de treballar amb tècniques plàstiques més complexes.

El llenguatge plàstic ajuda els infants a comunicar-se amb els altres a través de manifestacions plàstiques quan encara no han desenvolupat el llenguatge verbal. L’expressió plàstica està íntimament lligada al desenvolupament de l’infant: desenvolupament afectiu, psicomotor, cognitiu, etc.
L’educador o educadora ha de conèixer diverses estratègies didàctiques que permetin dissenyar i aplicar diferents activitats en funció del moment de desenvolupament en què es troba l’infant. La intervenció s’ha de plantejar tenint en compte les possibilitats dels infants i potenciant la llibertat expressiva i la creativitat a través del disseny d’activitats motivadores i ambients de relaxació.
Amb els infants més petits, la intervenció se centra en activitats de descoberta i experimentació, en què és més important el procés que el resultat de la producció plàstica. A partir dels tres anys, s’amplia la possibilitat de treballar amb tècniques plàstiques més complexes.

El llenguatge plàstic ajuda els infants a comunicar-se amb els altres a través de manifestacions plàstiques quan encara no han desenvolupat el llenguatge verbal. L’expressió plàstica està íntimament lligada al desenvolupament de l’infant: desenvolupament afectiu, psicomotor, cognitiu, etc.
L’educador o educadora ha de conèixer diverses estratègies didàctiques que permetin dissenyar i aplicar diferents activitats en funció del moment de desenvolupament en què es troba l’infant. La intervenció s’ha de plantejar tenint en compte les possibilitats dels infants i potenciant la llibertat expressiva i la creativitat a través del disseny d’activitats motivadores i ambients de relaxació.
Amb els infants més petits, la intervenció se centra en activitats de descoberta i experimentació, en què és més important el procés que el resultat de la producció plàstica. A partir dels tres anys, s’amplia la possibilitat de treballar amb tècniques plàstiques més complexes.

El llenguatge plàstic ajuda els infants a comunicar-se amb els altres a través de manifestacions plàstiques quan encara no han desenvolupat el llenguatge verbal. L’expressió plàstica està íntimament lligada al desenvolupament de l’infant: desenvolupament afectiu, psicomotor, cognitiu, etc.
L’educador o educadora ha de conèixer diverses estratègies didàctiques que permetin dissenyar i aplicar diferents activitats en funció del moment de desenvolupament en què es troba l’infant. La intervenció s’ha de plantejar tenint en compte les possibilitats dels infants i potenciant la llibertat expressiva i la creativitat a través del disseny d’activitats motivadores i ambients de relaxació.
Amb els infants més petits, la intervenció se centra en activitats de descoberta i experimentació, en què és més important el procés que el resultat de la producció plàstica. A partir dels tres anys, s’amplia la possibilitat de treballar amb tècniques plàstiques més complexes.

El llenguatge plàstic ajuda els infants a comunicar-se amb els altres a través de manifestacions plàstiques quan encara no han desenvolupat el llenguatge verbal. L’expressió plàstica està íntimament lligada al desenvolupament de l’infant: desenvolupament afectiu, psicomotor, cognitiu, etc.
L’educador o educadora ha de conèixer diverses estratègies didàctiques que permetin dissenyar i aplicar diferents activitats en funció del moment de desenvolupament en què es troba l’infant. La intervenció s’ha de plantejar tenint en compte les possibilitats dels infants i potenciant la llibertat expressiva i la creativitat a través del disseny d’activitats motivadores i ambients de relaxació.
Amb els infants més petits, la intervenció se centra en activitats de descoberta i experimentació, en què és més important el procés que el resultat de la producció plàstica. A partir dels tres anys, s’amplia la possibilitat de treballar amb tècniques plàstiques més complexes.

Què podem fer amb les mans?

A continuació enllaçarem un vídeo interesant on surt una nena utilitzant la técnica de pintura de dits:

Els numeros són divertits?

Per aprendre els números a l'escola hem trobat un vídeo on el "Colegio de Fomento Pinoalbar" ha realitzat un projecte de matemàtiques dins l'educació infantil.

Tècniques relacionades amb el dibuix i la pintura

Tècniques pictòriques: Són totes aquelles tècniques relacionades amb el dibuix i la pintura. Hi ha una sèrie de tècniques pictòriques que es poden utilitzar amb infants:

• Dibuix
• Pintura de dits
• Pintura amb pinzell
• Regalim
• Degoteig
• Estampat
• Pintura bufada
• Tenyit
• Reserva de blancs 

Dibuix 

És una de les primeres formes d’expressió plàstica i una de les més espontànies. Per dibuixar es poden utilitzar diverses eines com llapis, ceres, retoladors..., més tard s’utilitzaran estris com els pinzells. Es pot destacar d’entre les possibles activitats el dibuix lliure. Aquesta serà una bona oportunitat per deixar que els infants s’expressin, a més condueix al grafisme i és una preparació per a l’escriptura.

 

Pintura de dits

A partir d’un any es pot deixar que els infants experimentin amb pintura de dits. És un tipus de pintura amb força consistència que permet estampar la mà, els peus o altres parts del cos.

Pintura amb pinzell

A partit dels tres anys es pot començar a introduir el pinzell. Hi ha una gran varietat de mides i de tipus. Amb aquesta tècnica els infants desenvolupen la coordinació òcul-manual (ull-mà) i exerciten habilitats motrius. S’ha de deixar que experimentin lliurement amb els colors i que s’embrutin.

Regalim

Aquesta tècnica consisteix a posar pintures de diferents colors en pots i mostrar als infants com han de pressionar el pinzell per fer que surtin els regalims. L’infant observa el que passa quan es pressiona molt o poc el pinzell, si la gota que cau va més de pressa o més a por a poc sobre el paper, si es fan barreges de pintura, etc.

Degoteig

Per practicar la tècnica del degoteig només cal untar el pinzell en la pintura i deixar que aquesta llisqui fins a topar amb el paper o suport escollit. 

Pintura bufada

Es tracta d’untar el pinzell i deixar que caiguin moltes gotes de diferents colors. Posteriorment, amb una canyeta es van bufant les gotes i s’observa com la pintura s’expandeix i deixa un rastre.

Estampat

Per a la tècnica de l’estampat s’han de preparar prèviament objectes que serveixin de tampó i que després s’estamparan sobre el paper (fruites, com la pera o la poma obertes per la meitat, patates, esponges, taps de suro, fulles, taps d’ampolla, cordills, canyetes, llanes...). També es poden fer estampacions amb plantilles amb dibuixos o sanefes.

Tenyit

Consisteix a tenyir un suport a través de l’absorció de pintura. Es prepara en diferents pots una dissolució d’aigua amb colorants alimentaris o pigments. Posteriorment, s’hi introdueix el paper que en entrar en contacte amb la dissolució l’absorbeix i canvia de color. Amb infants és molt indicat utilitzar el paper de cuina perquè és molt absorbent.

Reserva de blancs

Es tracta de reservar certs espais en el paper per després pintar-hi al damunt. Les reserves es poden fer amb cera blanca o amb una espelma blanca. Primer es guixa damunt del paper amb la cera o amb l’espelma, i després es passa un pinzell amb pintura.

Tècniques amb paper: Les activitats plàstiques amb paper tenen moltes possibilitats, atesa la gran varietat de tipus de paper que hi ha al mercat.

• Paper esquinçat
• Paper arrugat
• Paper arrissat
• Paper picat i ratllat
• Paper enganxat
• El collage 

Paper esquinçat

És una de les primeres tècniques que es poden fer amb infants. Es tracta d’anar esquinçant el paper en petits trossos que posteriorment es poden enganxar en un full. És adequat oferir un paper que no tingui gaire resistència, com per exemple el paper de seda. 

Paper arrugat
És una altra de les primeres tècniques que es treballa amb els infants. Consisteix a esquinçar trossos de paper i fer boletes que posteriorment s’enganxen en el dibuix o mural. Aquesta tècnica afavoreix l’adquisició d’aspectes relacionats amb el volum. És molt adequat el paper de seda.

Paper arrissat
Aquesta tècnica s'utilitza amb els infants més grans i que ja utilitzen les tisores, encara que els hem d'ajudar. Es tracta d'agafar la tisora i un paper allargat, s'obrirà la tisora i col·locaran el paper al mig i estiraran la tisora amb el dit a sobre sense fer gaire força i el paper prendra la forma.

 
Paper picat i ratllat
Abans d’utilitzar la tisora es treballa la tècnica de picar amb el punxó. Els punxons han de ser de plàstic per evitar qualsevol perill. Per picar millor el contorn es col·loca un petit feltre a sota del full. Quan l’infant té més domini s’introdueix el retallat amb tisora. Amb els petits sempre s’han d’utilitzar tisores de punta rodona. Aquesta activitat desenvolupa la coordinació òcul-manual.

Paper enganxat
Aquesta tècnica és bàsicament enganxar gomets sobre d'un paper. Potser estil lliure o sobre d'un dibuix prèvi.

 

 

Collage
És una composició en què es combinen moltes tècniques i molts materials diferents.